Després d’aquesta inolvidable partida de bote-bote ens hem dirigit, equipats amb bastons de tamany mitjà, cap al Pont de la Música. Allí hem esperat que no hi haguéssin transeünts per gravar el vídeo de la música.

Com no podia ser d’una altra manera, el plan ha acabat amb una gran apoteosis del gofre. Bé, per ser més precisos hauriem de dir que ha estat una apoteosis no del gofre sinó de la nata amb gofre. Segur que aquest serà un pla difícil d’oblidar!

Val a dir, que el que ens va costar més va ser el segon. Després d’aparcar en un pàrquing provisional, vam endinsar-nos en un petit bosc. Allí vam emprendre una ruta que, tal com vam descobrir més tard, hagués estat molt més senzilla si enlloc de travessar tot el bosc l’haguéssim vorejat. Tanmateix, el final va ser el desitjat: un catxé ple d’objectes.

El pla es va acabar amb un berenar de l’Opencor i uns xuts a la pista.

El dissabte passat vam gaudir d’una pel·lícula molt bona: El Caballero Oscuro (Batman 2). Com que, tal com afirma la dita popular, "totes les coses bones es fan esperar" l’inici de la pel·lícula va fer-se pregar. Tanmateix, l’espera no va fer-se -ni de lluny- insuportable, ja que els assistents al plan van fer temps organitzant un partidet a la pista del Club.

Acte seguit vam començar la pel·lícula: canó de vídeo, altaveus bons i un públic de luxe. La pel·lícula va transcórrer sense interrupcions a excepció d’una breu parada tècnica per a berenar.

Un cop acabat el film (durant el qual es van repartir crispetes!!!), els assistents al plan es van acomiadar exultants d’alegria.

Després d’un intent aplaçat –que no frustrat– d’anar a la Terra Promesa –la gran Girona– a cercar els múltiples Geocachings que en ella es troben, els Geocachers de 5è vam passar una agradable tarda de passeig per les rodalies de Valldoreix.

Val a dir, tanmateix, que va ser un plan farcit d’emocions fortes: la troballa de 7 geocachings, tres llargues hores d’un lent caminar, l’inoblidable encontre amb un ramat de cabres i l’anada i tornada amb tren en són alguns exemples.

Com deia un conegut filòsof, “al final tot torna a començar”. I és ben veritat, ja que alguns dels Geocachers de 5è, quan estaven a Cimal menjant un gran croissant per berenar, parlaven ja d’on anirem a buscar els pròxims catxés.

Un plan com aquest (amb dinar inclòs!) no es té cada dissabte.

Un cop ja arribats a aquest fabulós parc, situat al voltant de la Masia Freixa, hem començat la cerca. Sabíem que es tractava d’un catxé divertit i entretingut, però desconeixíem absolutament quines eren les fites que ens esperaven. La veritat és que un cop hem trobat el primer tubet tot ha estat més senzill: buscant de farola en farola finalment hem trobat el tresor.

Després d’aquest catxé, ens hem dirigit –aquesta vegada amb cotxe– cap al Parc Vallès. Allí ens ha estat molt fàcil trobar aparcament però no ho ha estat tant trobar el catxé: la màquina de menjar era molt temptadora però no amagava més que una mica de no res. Al final, gràcies a la vista afilada d’un dels Geocachers de 5è hem trobat la recompensa: un petit cilindre enganxat amb un iman en un ferro.

El final del plan ha estat lleguerament diferent: enlloc de passar per l’Opencor, hem decidit invertir tot el temps que teníem en un intens partit a la pista. Felicitats a tots els de 5è!

Tot anava sobre rodes fins que hem anat a buscar el geocaching de l’Hospital General: ens hem passat vint minuts furgant per trobar-lo però no hi havia manera. Al final, gràcies a l’enginy i l’habilitat del grup hem aconseguit fer-nos amb l’esperat tresor.

Un altre punt complicat ha estat el geocaching de l’Arxiu Nacional. On podia estar amagat? A la rotonda?? La veritat és que ens ha calgut buscar-lo amb moltes ganes. Al final, amb una mica de sort, hem aconseguit trobar-lo.

L’últim catxé de la tarda potser ha estat el més emocionant: quan el sol ja no es deixava veure hem pujat al Turó de Can Mates. Allí, entremig dels matolls hem trobat el botí.

Com ja és tradició, un cop a Terrassa, hem acabat el plan amb un bon berenar. Felicitats als Geocachers de 5è!!

Aquestes són les fotos que hem fet durant la cerca dels catxés:

Aquesta última foto és al Camí de Sant Cugat-Papiol.

L’equip de 5è i 6è de Cimal el dissabte passat va fer història. Després d’una llarga pretemporada en la qual han primat l’esforç i el sacrifici de tots els jugadors, el dissabte van trobar la victòria. I no només la van trobar, sinó que se la van guanyar amb sang, suor i llàgrimes.

El capità de l’equip, en Guillem Carreras, va inaugurar el marcador amb un gol en el qual va participar tot l’equip. A continuació, Lluís Vegueria –un dels dos migcampistes d’aquest partit– es va encarregar d’afegir el segon, tercer i quart gols al marcador. Val a dir, que el tercer i quart gols van ser en pròpia porteria de l’equip contrari, però va ser tanmateix inestimable la contribució que tot l’equip va tenir en els mateixos. Finalment, després d’un desafortunat gol en contra, l’Alejandro Martínez va delectar-nos amb un gol apoteòsic: un xut fort i col·locat des del mig del camp va sorprendre el porter de l’equip contrari, el qual no va poder fer res més que lamentar-se per aquest gol fantàstic.

Quan l’àrbitre va xiular el final del partit l’alegria va ser incontenible. Davant les cares de pena i d’estupor de l’adversari, imperava una exultant alegria entre els alevins de Cimal. Tothom estava emocionat i alguns fins i tot no s’ho acabaven de creure. El que sí sabien del cert és que la victòria de Cimal va ser obra de tot l’equip: Juan Cuevas va parar allò imparable, Pau Casas va córrer com mai, Jordi Ros va pressionar fins a l’asfixia, Miquel Casas no cabia en si de goig, Marc Martínez va demostrar que sí podia i en Lluc Carreras va ser decisiu.

Al final, la celebració va acabar amb un aperitiu d’allò més suculent que va omplir la boca d’uns afamats i famolencs jugadors que es van deixar la pell per arribar fins a la victòria. Loor a l’aleví de Cimal !!!

La tarda ha començat amb uns minuts d’espera. A poc a poc han anat arribant els tretze constituents de l’expedició que aquesta tarda s’ha apoderat del parc de Vallparadís. El tradicional joc del Bote-bote ha marcat l’inici del plan: Sean Macmanus ha sapigut aguantar l’embranzida de la primera ronda d’un joc que ràpidament ha absorbit el temps i les ments dels participants.

Després de vàries rondes amb la tradicional ampolla hem decidit innovar substituint-la per una pilota. En aquest sentit, hem comptat amb l’ajuda d’en Pedro Sanromà, el qual s’ha encarregat d’anar a buscar-la acompanyat d’en Lluís.

A continuació, quan hem decidit abandonar Vallparadís, ens hem dirigit cap a l’Opencor per anar a comprar el berenar. Després d’haver adquirit els productes fungibles hem anat cap a Cimal per berenar mentre fèiem una petita tertúlia.

Finalment, el plan ha culminat amb un intens partit de futbol a la pista de Cimal. Després d’aquesta tarda no sé si algú tindria la gosadia de pensar que els plans de Cimal són un avorriment !!!

Els GO’N'CACHERS hem quedat aquesta tarda per fer una sortida de cerca i captura. El resultat? Tres catxés en una intensa tarda.

Fatigats com estàvem hem hagut de fer un esforç titànic per assolir l’últim objectiu: el catxé de la Dona Treballadora. Tanmateix, tot i que ha estat un pla cansat (hem caminat gairebé tres quilòmetres) hem aconseguit trobar els tres catxés proposats.

Felicitats per a tots els Geocachers de 5è!!!

Aquest és el moment crític abans de la troballa del Catxé més complicat de la tarda

L’expedició (formada per en Roger, en Lluc, en Mick i en Pedro) va acomplir de manera implacable els tres objectius proposats:  GO’N'CATCH (vés i atrapa’ls).

Afortunadament, el plan va culminar amb una fantàstica pel·lícula.

Loor als intrèpids Geocachers de 5è !!!